EL TRESOR DESAPAREGUT
Aquesta historia va començar un dia assoleiat.
Em va arribar una carta que feia olor a rosa amb un segell en forma de rosa.
La vaig obrir i posava:
-Hola estimat nebot, et vindre a visitar el dijous dia 7-04-2011, et vull explicar unes coses.
Quan vaig mirar el calendari , era aquell dia.
De cop es va obrir la porta , i es va sentir un perfum de rosa. Vaig dir:
-Benviguda a casa, tia Làmpia.
Aquella senyora que va aparèixer era la meva tieta. Quan era petit m’explicava contes de ratolins que els perseguien gats i sempre acabaven guanyant els ratolins. I em va dir:
-Estimat nebot, bon dia. Després t’explico la història que m’ha passat, ara hem d’esperar als teus cosins que també vull explicar-los-hi.
De cop i volta, es va obrir la porta de bat a bat.
-Hola cosinet, ja ha arribat la tia?
-Sí, ja està aquí! –Vaig dir.
-Què bé, no?
-Sí, sí! La nostra tia preferida.
La tia ens va explicar:
-Aquest dilluns vaig anar a la cambra on el vostre tiet Esperuguin-gues, guardava els seus mapes, i vaig veure un mapa del tresor, justament del tresor que buscava quan va desaparèixer. I vull que m’ajudeu a buscar-lo.
-Què bé! Un tresor! –Va dir el meu cosí.
Vam començar a buscar, vam anar amb avió, després amb vaixell. I us he de dir que no em va sentar molt bé.
Finalment vam arribar al lloc exacte. Ens vam posar els vestits de busseig i ens vam tirar a l’aigua.
Hi havia molts peixos i algues i coralls. Vam veure un peix amb bigoti que semblava un gat. Vam trobar un bagul i ens estaven perseguint, ens volien robar el tresor. S’apropaven al nostre vaixell!!!
Amb una corda ens vam enganxar, nosaltres vam agafar per l’altre costat fins que el cofre va caure al mar.
Va passar un dia i es va posar a ploure i el vaixell ens va portar a una illa on hi havia palmeres i roques.
La meva cosina va dir:
-Què bonica! Quina pena que no tinguem el tresor.
Llavors va aparèixer un nàufrag i la tieta va córrer a abraçar-lo.
-T’estimo Esperuguingues!
Era el meu tiet, quin tresor més bonic!!
Fi.
Pim pam toma lacasitos (Júlia Ramírez)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada